Tècniques per a fomentar l'escriptura

1a tècnica: El binomi fantàstic.
El pensament es forma per parelles. L'element fonamental del pensament és aquesta estructura binària, i no pas cadascun dels elements que la componen. La parella és anterior a l'element aïllat.

Cal una certa distància entre dues paraules, cal que l'una siga prou estranya a l'altra, perquè la imaginació es veja obligada a posar-se en marxa per instruir un parentiu entre elles, per construir un conjunt (fantàstic) on els dos elements estranys puguen conviure.

ACTIVITAT:
Per parelles han de crear un text amb les paraules següents:
- Gos i bolígraf
- Simpàtic i llibre
- Xiquet i pel·lícula
- Família i ordinador
- Calendari i menjar


                                              

2a tècnica: Història fragmentada.
L'objectiu d'aquesta activitat és desenvolupar la imaginació i construir una història col·lectiva a partir de redolins que elaboren diferents persones o equips.

ACTIVITAT:
Es farà una redacció grupal a partir de les preguntes següents:
1. Qui era?
2. On estava?
3. Què feia?
4. Què va passar?
5. Quan va passar?
6. Amb qui estava?
7. Què feien els altres?
8. Com va acabar tot?

Activitats literàries

Al llarg de l'assignatura, vam tenir el plaer de realitzar activitats literàries, entre les quals es trobaven biblioteques d'aula, lectures dramatitzades i àlbums il·lustrats.

A continuació, realitzarem una crítica sobre cadascuna de les diferents activitats.

Biblioteques d'aula

En general, totes les biblioteques mostrades van destacar per la varietat de llibres triats. Es van triar escriptors catalans, valencians i traduccions de literatura estrangera.

També s'ha de destacar pel tipus de lector al que es dirigeixen. Destaquem, per exemple, manuals infantils, juvenils i per a adults. Respecte als llibres infantils, molts dels quals es van mostrar van ser àlbums il·lustrats, llibres amb moltes il·lustracions que encanten als xiquets i els motiven a l'hora de llegir. A més, entre els llibres triats hi havia, tan clàssics de la literatura, com a llibres actuals. Pensem per tant, que és en la varietat d'oferta on s'aconsegueix atraure a més lectors.

No obstant això, la majoria dels llibres triats eren didacticistes, per la qual cosa no es permet al lector llegir per a gaudir, sinó per a transmetre-li un ensenyament.

Finalment, les propostes didàctiques que es van descriure per a treballar amb les biblioteques d'aula van ser molt interessants. Destaquem una en la qual cada xiquet havia de portar a classe el seu llibre favorit i intercanviar-ho amb altres companys a través de la creació d'un carnet literari.

Àlbums poètics

Molts companys van decidir crear un poemari per a animar als xiquets a llegir. Tots van ser un èxit!

En general, van destacar per la gran varietat de materials utilitzats (goma eva, plastilina, cotó, arena, teles, etc). En alguns fins i tot es van utilitzar pictogrames.

Cal destacar també la utilització de diferents textures per a la creació de l'àlbum, la inclusió de pergamins i gran quantitat de materials en 3 dimensions

En definitiva, van destacar per la seua creativitat i originalitat.

Lectures dramatitzades

Al contrari que els dos recursos anteriors, les lectures van flaquejar en molts aspectes.

En primer lloc, es van triar textos molt llargs, per la qual cosa en la majoria d'aquestes, va predominar la rapidesa en parlar i, per tant, la falta de dramatització i comprensió.

A més, en les lectures dels àlbums il·lustrats, no es va ensenyar el llibre al públic per a mostrar les il·lustracions (aspecte pel qual destaca un àlbum il·lustrat). Al seu torn, no es van fer variacions de veu, per la qual cosa la lectura es va fer pesada i monòtona, fet contrari al que ha de realitzar-se per a llegir un llibre a un públic infantil. En algunes ocasions, es van utilitzar caretes o màscares que tapaven la cara de la persona i impedien projectar la veu adequadament. Per tant, la comprensió era difícil.

D'altra banda, pràcticament ningú va gesticular alhora que es realitzava la lectura, per la qual cosa l'expressivitat va brillar per la seua absència.

En alguns contes, entre els quals s'inclouen àlbums il·lustrats, no es va fer ús del manual per a realitzar la lectura, sinó fotocòpies. Ningú va mirar al públic mentre llegia. Tots els companys es van limitar a mirar a les fulles.

Alguns companys van acabar la lectura amb fórmules de finalització de contes, però molts altres, van acabar amb un simple "i ja està".

Respecte a la lectura dramatitzada de poesia, la recitació es va realitzar amb una tonalitat i rima consonant monòtones. 

En definitiva, el recurs que, en principi, semblava més senzill, va resultar ser el pitjor realitzat.

Ressenya Contes infantils de Mercè Rodoreda

Un viatge a través dels somnis

Contes infantils, són un recull de quatre contes, en format àlbum il·lustrat. Explicats amb un estil entranyable, hi apareixen des de bruixes fins a animalets personalitzats, i tot ambientat en uns bells paisatges que són el decorat perfecte per a aquestes narracions curtes. El món de la fantasia és el punt de partida de Contes infantils, escrites per Mercè Rodoreda (Editorial Baula, 2009), una de les escriptores de llengua catalana més influent de la seua època. És coneguda, sobretot, com a novel·lista i contista, però va escriure també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica com, per exemple, Aloma, La plaça del Diamant o Agonia de Llum. Així, amb l’aval d’aquesta trajectòria professional, com resistir-se a l'encant d'aquests contes dominats pel món vegetal i replets d'aventures?

El coneixement que demostra Rodoreda del llenguatge propi de la literatura infantil, és adequat a l'edat dels xiquets als quals va dirigit el conte (a partir de 8 anys). No obstant això, es caracteritza per un contrast entre la simplicitat de la història i la dificultat lingüística. Els xiquets poden trobar problemes de comprensió de paraules com, per exemple, “minyons”, a causa de la modalitat lingüística utilitzada: el català oriental. Amb l’equilibri entre la narració i el diàleg, es demostra que aquesta és, sense dubte, una fórmula infal·lible a l’hora de llegir un conte als més menuts i captar-ne i mantenir-ne l’atenció. Les descripcions no són abundants, funció que supleixen les il·lustracions. Les imatges ofereixen informació complementària al text i, al seu torn, informació paral·lela per a ampliar la informació. D'aquesta manera, el lector pot veure i imaginar els esdeveniments sense necessitat de narrar tots els fets. A més, l'estil és poètic, tret que defineix en general l’obra de l’autora i es considera enriquidor, ja que ajuda a mantenir l'atenció del lector.

En la majoria de contes, es confirma el gust d’aquesta autora per les històries tendres amb animals com a personatges únics i principals. És a través d'ells, que s'introdueixen temes com l'amistat, la valentia, la companyonia, la bondat, l'esforç pel treball i la lluita. L’inici té grans possibilitats d’èxit entre els lectors, ja que, les primeres pàgines les històries, emboliquen el lector en un món de ficció. Això permet que el lector puga acoblar-se al to del relat i seduir-lo per continuar la lectura. Les obres ofereixen al principi informació perquè el lector s’imagine el marc de l'acció i els personatges que intervenen a l’obra. Un exemple és el conte de L’Hivern i les formigues (pàgina 8):

«Hi havia, en un país molt bell, un bosc meravellós, tot habitat per formigues. La terra, grassa, produïa les més belles plantes i les més delicioses flors. Els arbres hi eren tan alterosos que els núvols blancs del matí i els rosats de la posta els acariciaven les branques sense enutjar-se d’ésser esquinçats...» 

Aquests relats entranyables estan explicats per un narrador que relata el conte en tercera persona (narrador omniscient). Ell mira des de fora però es nota que està implicat afectivament en la història. Gràcies a aquest recurs, s'ajuda, al seu torn, a implicar al lector. En tots els contes, s'intueix que el narrador està d'acord amb el desenllaç, per la qual cosa es motiva al lector a estar-ho també.

Els esdeveniments segueixen una estructura lineal i estan presentats de forma clara. Els fets s’expliquen per ordre cronològic. Les seqüències són coherents, ja que consten d'inici, nus i desenllaç. L'estructura de la història té similituds amb altres contes infantils com, per exemple, La Blancaneu, La cigala i la formiga o Joan i els fesols màgics. Això, facilita la comprensió del lector infantil, ja que, a través de la intertextualitat, el xiquet associa la història a altres similars que ja  coneix amb anterioritat.

Els personatges són prototips que apareixen als contes de nombroses històries: protagonista, personatges malvats i ajudants del protagonista. Aquests personatges estan estereotipats, ja que apareixen persones malvades, com per exemple, la bruixa, i la finalitat de la història és el triomf del ben sobre el mal. No obstant això, en la majoria de contes, els personatges són animals personificats, predominant així el protagonisme del món vegetal, tret destacable de tota l’obra de Rodoreda. La majoria de personatges que apareixen als contes són redons, és a dir, presenten moltes característiques de personalitat i evolucionen al llarg de la història. Un exemple són les formigues que apareixen en el conte de L'Hivern i les formigues, ja que evolucionen des d'un desig d'expulsar a l'hivern, a una actitud d'acceptació i comprensió que les porta a decidir que aparega una vegada a l'any. L'abundància d'aquests personatges, és un avantatge per a enganxar als lectors i s'identifiquen amb ells. No obstant això, també apareixen personatges plans, que no evolucionen al llarg de la història com, per exemple, la bruixa, que és també un arquetip.

Quant a les il·lustracions, la posició dels personatges és majoritàriament central, menys la bruixa en el primer conte, que es troba a la pàgina de l'esquerra a dalt i a l'altra a baix. Aquest aspecte produeix una sensació de caiguda. S'observa, en la majoria de les imatges, la presència d'un horitzó difuminat en contrast amb la superfície com, per exemple, al conte de les granotes. En les imatges predominen les formes arrodonides i les línies són fines i escampades. D'aquesta manera, podem pensar que l'autora volia mostrar mobilitat i velocitat. Mercè Rodoreda volia fer veure que els personatges dels contes infantils tenien molta vitalitat i eren també molt actius i parladors. L'autora utilitza colors tènues i difusos amb poca vivacitat i saturació, que produeixen un aire oníric. Predominen les tonalitats dels colors grisos, blaus, verds i marrons, representats mitjançant el llapis de carbó, l'aquarel·la i la cera de colors. Això produeix una sensació de suavitat, calma i ajuda a la creació d’un altre món: el dels somnis (un altre tret comú a tota l’obra de l’escriptora).

El  llibre il·lustrat presenta un format gran, tapes dures i il·lustracions a color. D'aquesta manera, la lectura és més atractiva i amena. La forma és rectangular vertical. En la portada, apareix una imatge d'una xiqueta llegint en un bosc, per la qual cosa, s'incita a la lectura de forma inconscient abans de començar a llegir el llibre. En la contraportada, apareix la continuació del bosc de la portada. Per tant, ambdues tenen relació amb la resta de les il·lustracions del llibre. Les guardes mostren herba i un paisatge, anticipant una de les característiques principals mostrades al llarg dels contes.

Un altre dels elements comuns als quatre relats és el desenllaç. Tots els problemes es resolen d’una manera positiva per als personatges amb bons comportaments, i d’una forma trista i dolorosa per aquells que actuen amb malícia.

En tots els contes, domina la fabulació imaginària plena de simbolisme. La lluna apareix reiteradament simbolitzant la mort o el renaixement. Apareixen, també, símbols arquetípics comuns com l'hivern (que sovint representa la mort, la decadència i la derrota) i el color verd (símbol de renovació, harmonia i naturalesa). Apareix, també, la metamorfosi d'alguns personatges, com per exemple, la bruixa, que es converteix en núvol i en boira. Els colors tènues, difusos i amb poca vivacitat, simulen successos que s'imaginen mentre es dorm. L'estil narratiu i poètic està carregat de simbolisme. Mercè Rodoreda, considerava la infància com l'etapa més feliç de la seua vida i és per això que amb l'escriptura dels contes, transmet emocions i sensacions inspirades en l'imaginari món infantil. També predomina l'humor. Els xiquets, igual que els adults, estan més oberts a aprendre si els ensenyaments s'acompanyen d'una broma o anècdota simpàtica.

Cadascuna de les històries del llibre tenen una ensenyança/aprenentatge al final. No apareix la moralitat de manera explícita sinó que se'ns presenta d'una manera implícita. Alguns dels valors dels quatre contes són, per exemple que ser mala persona porta problemes, la gent sol tractar en resposta a com són tractats. O que s’ha d’estar content amb allò que cadascú té. Un altre valor destacat és la importància de treballar diàriament amb molta disciplina i força, ja que això ens permetrà resoldre situacions complicades que es presenten al llarg de la vida. Per tant, els valors de l’obra son vigents, és a dir, és una obra apta per als infants actuals.

Aquest és, en definitiva, un àlbum il·lustrat entranyable,  ple de fantasies i aventures que transmeten l'alegria dels bons moments viscuts en la infància. Un llibre deliciós i reconfortant que sorprendrà qui s’acoste, per primera vegada, a l’obra de Mercè Rodoreda. És per això que, tant pels uns com pels altres, llegir-lo serà un plaer i seria recomanable tenir-ho en qualsevol biblioteca infantil.

Autores: Patricia Martínez, Celia Núñez, Roberto Torregrosa i Izaskun Olivares

Conferència de Ana Ballester: "Poemania: Com fer lectors de poesia".

Autora: Patricia Martínez Lesmes

El passat divendres 29 d'Octubre va tenir lloc, en la Facultat d'Educació, la conferència d'Ana Ballester sobre "Poemania: Com fer lectors de poesia".

En primer lloc, la professora va explicar la importància que té la lectura de poesia i, entre altres aspectes, va destacar que el motiu de la lectura és per plaure. A més, va transmetre la repercussió que té fer lectors de poesia.

En segon lloc, Ana va remarcar que és necessari treballar la poesia durant tot el curs i no solament en unitats didàctiques aïllades. Com va resumir en una frase: "Amor i poesia cada dia". No cal obligar a llegir poesia, sinó animar a fer-ho mitjançant el coneixement de quins llibres s'han d'oferir als xiquets. El mestre té una gran responsabilitat en aquest aspecte i ha d'actuar de mediador i fomentar l'autoestima dels seus alumnes.

També va remarcar la importància de no llegir únicament poemes infantils, sinó també clàssics com, per exemple, Federico García Lorca.
A l'hora de treballar la poesia, és preferible fer-ho en grup o equip, ja que, d'aquesta manera, els alumnes no se senten insegurs per la resposta de la resta de companys i genera un clima de confiança entre ells.

D'altra banda, es va parlar de la importància de presentar els materials de forma neta i amb gust, ja que açò augmenta la motivació dels xiquets i genera un desig de conéixer més enllà.

A més, va explicar que els mestres han de ser model de lectura i han de formar-se tota la seua vida per a adaptar-se a les circumstàncies i canvis de la societat. És a dir, han d'estar en continu aprenentatge.

Respecte a la lectura d'un poema, la professora va explicar que s'hi ha de col·locar el text a l'altura dels ulls per a poder projectar la veu correctament. També és necessari vocalitzar, pronunciant i entonant correctament les paraules.

Finalment, es van dur a terme en l'aula diferents exercicis per a practicar la lectura de poemes de diferents formes.

En conclusió, em va semblar una conferència molt interessant i pràctica que ha repercutit en la meua vida amb nombroses idees i propostes per a dur a terme en la meua futura tasca com a docent.

Coneixeu el llibre de contes infantils de Mercè Rodoreda?

Entre les característiques principals del llibre, un aspecte destacable són les seues il·lustracions. Sabeu per què?

La posició dels personatges és majoritàriament central, menys la bruixa en el primer conte que es troba en una pàgina de l'esquerra a dalt i en l'altra a baix, produint una sensació de caiguda. 

En relació amb la grandària, cal destacar l'altura de l'hivern. D'aquesta forma, es produeix una sensació de superioritat respecte a les formigues. S'observa en la majoria de les imatges la presència d'un horitzó difuminat en contrast amb la superfície com per exemple al conte de les granotes. 

En les imatges predominen les formes arrodonides. El llibre té una coberta amb dos contrastos, i les guardes mostren el món vegetal. Per tant, són complementàries a la història.

Respecte als codis de la línia i la capil·laritat, el llibre està ple de dibuixos que presentes línies fines i escampades. D'aquesta manera, podem pensar que l'autora volia mostrar mobilitat i velocitat. Mercè Rodoreda, volia fer veure que els personatges dels contes infantils, tenien molta vitalitat i eren també molt actius i parladors. 

L'autora utilitza colors tènues i difusos amb poca vivacitat i saturació que donen un aire oníric. Predominen les tonalitats dels colors grisos, blaus, verds i marrons. En les il·lustracions predomina el plànol general.

La tècnica d'il·lustració que s'ha emprat ha sigut el llapis de carbó, l'aquarel·la i la cera de colors.

En tots els contes domina la fabulació imaginària plena de simbolisme. 

La lluna apareix reiteradament simbolitzant la mort o el renaixement. Apareix també la metamorfosi d'alguns personatges, com per exemple la bruixa, que es converteix en núvol i boira. 

Predominen colors tènues, difusos i amb poca vivacitat, la qual cosa produeix un aire oníric, simulant successos que s'imaginen   mentre es dorm. L'estil narratiu i poètic està carregat de simbolisme. 

Mercè Rodoreda considerava la infància com l'etapa més feliç de la seua vida. Amb l'escriptura dels contes, transmet emocions i sensacions inspirades en l'imaginari món infantil. També predomina l'humor en tots els contes.

Heu sentit parlar de l'Editorial Kalandraka?

A continuació us presentem una pàgina web destinada a la venda de llibres infantils i juvenils!

S'especialitza majoritàriament en àlbums il·lustrats i destaca per la seua senzillesa i facilitat de recerca. Està organitzada a partir d'un índex en què pugueu trobar llibres per autor, edat, idioma, categories...I també les últimes novetats literàries que s'han afegit!

Un dels avantatges d'esta pàgina és que proporciona una visualització de les primeres pàgines de cada llibre perquè podeu fer-vos una idea del seu contingut.  A més, inclou un bloc didàctic amb ressenyes de nombrosos manuals.

Esperem que siga de gran utilitat!

Accés

Qui som?

Pàgina educativa dirigida a pares i mares d'alumnes d'Educació Primària.

L'objectiu d'aquesta és oferir un servei educatiu per als que intervenen amb xiquets d'aquestes edats des de dos perspectives: la família i el món educatiu.

En aquest bloc trobareu informació fàcil i accessible sobre temes d'educació, així com recursos interessants que podeu utilitzar per a col·laborar en l'aprenentatge escolar.