Ressenya Contes infantils de Mercè Rodoreda

Un viatge a través dels somnis

Contes infantils, són un recull de quatre contes, en format àlbum il·lustrat. Explicats amb un estil entranyable, hi apareixen des de bruixes fins a animalets personalitzats, i tot ambientat en uns bells paisatges que són el decorat perfecte per a aquestes narracions curtes. El món de la fantasia és el punt de partida de Contes infantils, escrites per Mercè Rodoreda (Editorial Baula, 2009), una de les escriptores de llengua catalana més influent de la seua època. És coneguda, sobretot, com a novel·lista i contista, però va escriure també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica com, per exemple, Aloma, La plaça del Diamant o Agonia de Llum. Així, amb l’aval d’aquesta trajectòria professional, com resistir-se a l'encant d'aquests contes dominats pel món vegetal i replets d'aventures?

El coneixement que demostra Rodoreda del llenguatge propi de la literatura infantil, és adequat a l'edat dels xiquets als quals va dirigit el conte (a partir de 8 anys). No obstant això, es caracteritza per un contrast entre la simplicitat de la història i la dificultat lingüística. Els xiquets poden trobar problemes de comprensió de paraules com, per exemple, “minyons”, a causa de la modalitat lingüística utilitzada: el català oriental. Amb l’equilibri entre la narració i el diàleg, es demostra que aquesta és, sense dubte, una fórmula infal·lible a l’hora de llegir un conte als més menuts i captar-ne i mantenir-ne l’atenció. Les descripcions no són abundants, funció que supleixen les il·lustracions. Les imatges ofereixen informació complementària al text i, al seu torn, informació paral·lela per a ampliar la informació. D'aquesta manera, el lector pot veure i imaginar els esdeveniments sense necessitat de narrar tots els fets. A més, l'estil és poètic, tret que defineix en general l’obra de l’autora i es considera enriquidor, ja que ajuda a mantenir l'atenció del lector.

En la majoria de contes, es confirma el gust d’aquesta autora per les històries tendres amb animals com a personatges únics i principals. És a través d'ells, que s'introdueixen temes com l'amistat, la valentia, la companyonia, la bondat, l'esforç pel treball i la lluita. L’inici té grans possibilitats d’èxit entre els lectors, ja que, les primeres pàgines les històries, emboliquen el lector en un món de ficció. Això permet que el lector puga acoblar-se al to del relat i seduir-lo per continuar la lectura. Les obres ofereixen al principi informació perquè el lector s’imagine el marc de l'acció i els personatges que intervenen a l’obra. Un exemple és el conte de L’Hivern i les formigues (pàgina 8):

«Hi havia, en un país molt bell, un bosc meravellós, tot habitat per formigues. La terra, grassa, produïa les més belles plantes i les més delicioses flors. Els arbres hi eren tan alterosos que els núvols blancs del matí i els rosats de la posta els acariciaven les branques sense enutjar-se d’ésser esquinçats...» 

Aquests relats entranyables estan explicats per un narrador que relata el conte en tercera persona (narrador omniscient). Ell mira des de fora però es nota que està implicat afectivament en la història. Gràcies a aquest recurs, s'ajuda, al seu torn, a implicar al lector. En tots els contes, s'intueix que el narrador està d'acord amb el desenllaç, per la qual cosa es motiva al lector a estar-ho també.

Els esdeveniments segueixen una estructura lineal i estan presentats de forma clara. Els fets s’expliquen per ordre cronològic. Les seqüències són coherents, ja que consten d'inici, nus i desenllaç. L'estructura de la història té similituds amb altres contes infantils com, per exemple, La Blancaneu, La cigala i la formiga o Joan i els fesols màgics. Això, facilita la comprensió del lector infantil, ja que, a través de la intertextualitat, el xiquet associa la història a altres similars que ja  coneix amb anterioritat.

Els personatges són prototips que apareixen als contes de nombroses històries: protagonista, personatges malvats i ajudants del protagonista. Aquests personatges estan estereotipats, ja que apareixen persones malvades, com per exemple, la bruixa, i la finalitat de la història és el triomf del ben sobre el mal. No obstant això, en la majoria de contes, els personatges són animals personificats, predominant així el protagonisme del món vegetal, tret destacable de tota l’obra de Rodoreda. La majoria de personatges que apareixen als contes són redons, és a dir, presenten moltes característiques de personalitat i evolucionen al llarg de la història. Un exemple són les formigues que apareixen en el conte de L'Hivern i les formigues, ja que evolucionen des d'un desig d'expulsar a l'hivern, a una actitud d'acceptació i comprensió que les porta a decidir que aparega una vegada a l'any. L'abundància d'aquests personatges, és un avantatge per a enganxar als lectors i s'identifiquen amb ells. No obstant això, també apareixen personatges plans, que no evolucionen al llarg de la història com, per exemple, la bruixa, que és també un arquetip.

Quant a les il·lustracions, la posició dels personatges és majoritàriament central, menys la bruixa en el primer conte, que es troba a la pàgina de l'esquerra a dalt i a l'altra a baix. Aquest aspecte produeix una sensació de caiguda. S'observa, en la majoria de les imatges, la presència d'un horitzó difuminat en contrast amb la superfície com, per exemple, al conte de les granotes. En les imatges predominen les formes arrodonides i les línies són fines i escampades. D'aquesta manera, podem pensar que l'autora volia mostrar mobilitat i velocitat. Mercè Rodoreda volia fer veure que els personatges dels contes infantils tenien molta vitalitat i eren també molt actius i parladors. L'autora utilitza colors tènues i difusos amb poca vivacitat i saturació, que produeixen un aire oníric. Predominen les tonalitats dels colors grisos, blaus, verds i marrons, representats mitjançant el llapis de carbó, l'aquarel·la i la cera de colors. Això produeix una sensació de suavitat, calma i ajuda a la creació d’un altre món: el dels somnis (un altre tret comú a tota l’obra de l’escriptora).

El  llibre il·lustrat presenta un format gran, tapes dures i il·lustracions a color. D'aquesta manera, la lectura és més atractiva i amena. La forma és rectangular vertical. En la portada, apareix una imatge d'una xiqueta llegint en un bosc, per la qual cosa, s'incita a la lectura de forma inconscient abans de començar a llegir el llibre. En la contraportada, apareix la continuació del bosc de la portada. Per tant, ambdues tenen relació amb la resta de les il·lustracions del llibre. Les guardes mostren herba i un paisatge, anticipant una de les característiques principals mostrades al llarg dels contes.

Un altre dels elements comuns als quatre relats és el desenllaç. Tots els problemes es resolen d’una manera positiva per als personatges amb bons comportaments, i d’una forma trista i dolorosa per aquells que actuen amb malícia.

En tots els contes, domina la fabulació imaginària plena de simbolisme. La lluna apareix reiteradament simbolitzant la mort o el renaixement. Apareixen, també, símbols arquetípics comuns com l'hivern (que sovint representa la mort, la decadència i la derrota) i el color verd (símbol de renovació, harmonia i naturalesa). Apareix, també, la metamorfosi d'alguns personatges, com per exemple, la bruixa, que es converteix en núvol i en boira. Els colors tènues, difusos i amb poca vivacitat, simulen successos que s'imaginen mentre es dorm. L'estil narratiu i poètic està carregat de simbolisme. Mercè Rodoreda, considerava la infància com l'etapa més feliç de la seua vida i és per això que amb l'escriptura dels contes, transmet emocions i sensacions inspirades en l'imaginari món infantil. També predomina l'humor. Els xiquets, igual que els adults, estan més oberts a aprendre si els ensenyaments s'acompanyen d'una broma o anècdota simpàtica.

Cadascuna de les històries del llibre tenen una ensenyança/aprenentatge al final. No apareix la moralitat de manera explícita sinó que se'ns presenta d'una manera implícita. Alguns dels valors dels quatre contes són, per exemple que ser mala persona porta problemes, la gent sol tractar en resposta a com són tractats. O que s’ha d’estar content amb allò que cadascú té. Un altre valor destacat és la importància de treballar diàriament amb molta disciplina i força, ja que això ens permetrà resoldre situacions complicades que es presenten al llarg de la vida. Per tant, els valors de l’obra son vigents, és a dir, és una obra apta per als infants actuals.

Aquest és, en definitiva, un àlbum il·lustrat entranyable,  ple de fantasies i aventures que transmeten l'alegria dels bons moments viscuts en la infància. Un llibre deliciós i reconfortant que sorprendrà qui s’acoste, per primera vegada, a l’obra de Mercè Rodoreda. És per això que, tant pels uns com pels altres, llegir-lo serà un plaer i seria recomanable tenir-ho en qualsevol biblioteca infantil.

Autores: Patricia Martínez, Celia Núñez, Roberto Torregrosa i Izaskun Olivares