Al llarg de l'assignatura, vam
tenir el plaer de realitzar activitats literàries, entre les quals es trobaven
biblioteques d'aula, lectures dramatitzades i àlbums il·lustrats.
A continuació, realitzarem una crítica sobre cadascuna de les diferents
activitats.
Biblioteques d'aula
En general, totes les biblioteques mostrades van destacar per la varietat de
llibres triats. Es van triar escriptors catalans, valencians i traduccions de
literatura estrangera.
També s'ha de destacar pel tipus de lector al que es dirigeixen. Destaquem, per
exemple, manuals infantils, juvenils i per a adults. Respecte als llibres
infantils, molts dels quals es van mostrar van ser àlbums il·lustrats, llibres
amb moltes il·lustracions que encanten als xiquets i els motiven a l'hora de
llegir. A més, entre els llibres triats hi havia, tan clàssics de la
literatura, com a llibres actuals. Pensem per tant, que és en la varietat
d'oferta on s'aconsegueix atraure a més lectors.
No obstant això, la majoria dels llibres triats eren didacticistes, per la
qual cosa no es permet al lector llegir per a gaudir, sinó per a transmetre-li
un ensenyament.
Finalment, les propostes didàctiques que es van descriure per a treballar amb
les biblioteques d'aula van ser molt interessants. Destaquem una en la qual
cada xiquet havia de portar a classe el seu llibre favorit i intercanviar-ho
amb altres companys a través de la creació d'un carnet literari.
Àlbums poètics
Molts companys van decidir crear un poemari per a animar als xiquets a llegir.
Tots van ser un èxit!
En general, van destacar per la gran varietat de materials utilitzats (goma eva,
plastilina, cotó, arena, teles, etc). En alguns fins i tot es van
utilitzar pictogrames.
Cal destacar també la
utilització de diferents textures per a la creació de l'àlbum, la inclusió de
pergamins i gran quantitat de materials en 3 dimensions
En definitiva, van destacar per
la seua creativitat i originalitat.
Lectures dramatitzades
Al contrari que els dos recursos anteriors, les lectures van flaquejar en molts
aspectes.
En primer lloc, es van triar textos molt llargs, per la qual cosa en la majoria
d'aquestes, va predominar la rapidesa en parlar i, per tant, la falta de
dramatització i comprensió.
A més, en les lectures dels àlbums il·lustrats, no es va ensenyar el llibre al
públic per a mostrar les il·lustracions (aspecte pel qual destaca un
àlbum il·lustrat). Al seu torn, no es van fer variacions de veu, per la qual
cosa la lectura es va fer pesada i monòtona, fet contrari al que ha de
realitzar-se per a llegir un llibre a un públic infantil. En algunes ocasions,
es van utilitzar caretes o màscares que tapaven la cara de la persona i
impedien projectar la veu adequadament. Per tant, la comprensió era difícil.
D'altra banda, pràcticament ningú va gesticular alhora que es realitzava la
lectura, per la qual cosa l'expressivitat va brillar per la seua absència.
En alguns contes, entre
els quals s'inclouen àlbums il·lustrats, no es va fer ús del manual per a
realitzar la lectura, sinó fotocòpies. Ningú va mirar al públic mentre llegia.
Tots els companys es van limitar a mirar a les fulles.
Alguns companys van acabar la lectura amb fórmules de finalització de contes,
però molts altres, van acabar amb un simple "i ja està".
Respecte a la lectura
dramatitzada de poesia, la recitació es va realitzar amb una tonalitat i rima
consonant monòtones.
En definitiva, el recurs que, en principi, semblava més
senzill, va resultar ser el pitjor realitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada